jueves, 12 de abril de 2007

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Les idees essencials que es tracten als dos primers capítols del llibre “les TIC a l’Educació Infantil” son les següents:

LES TIC I L’ESCOLA
La revolució digital està modificant la nostra societat i les nostres vides
. Qualsevol persona ha d’estar en constant procés d’adaptació als canvis. Aquest nou marc social fa que les accions d’aquesta societat de la informació estiguen incorporades a la vida dels nens i les nenes. Per tant, requereix canvis importants en els centres escolars, s’ha de reflexionar sobre les seqüències d’ensenyament-aprenentatge per tal de que siguin significatives i com l’escola facilita l’accés i com processa la informació.

Baix el meu punt de vista açò es totalment real, cal reflexionar molt sobre la incorporació de les TIC a les nostres vides i per tant a la dels nens i nenes. Pense que la incorporació de les TIC a les escoles comporta moltes conseqüències positives, moltes facilitats però sempre tot està be dins de la seua mesura. Estic d’acord en que es produeixquen una sèrie de canvis a l’escola deguts a les TIC però en quina mesura afecten a les persones aquestos canvis? Son beneficiosos? Son preguntes que deuríem plantejar-nos per tal que la principal tasca dels col·legis que es ensenyar una sèrie de continguts i valors als alumnes es faja d’una manera significativa.
APORTACIONS DE LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Les TIC i el procés de desenvolupament de l’Infant
L’Infant quan naix porta adquirit un codi genètic tancat, juntament amb aquest hi ha un codi genètic obert que s’activarà si es fa un treball d’estimulació.
Un ambient es ric en estímuls a partir de la interacció amb objectes i l’adult hi te molt a dir mitjançant l’ajut que pot oferir. Per tant, si l’aprenentatge en l’ús de les TIC es pot fer en interacció amb persones que li donen suport i el guien, millor que millor.
La millor estimulació es aquella que s’adapta al moment maduratiu de l’infant, desenvolupament i aprenentatge van lligats.

Cal considerar aquestos aspectes a l’hora d’utilitzar les TIC a les aules:
  • Es passa d’una relació de dependència respecte de l’adult a una relació de més autonomia en la utilització de les TIC.
  • Es passa d’una relació monofamiliar a una relació plurifamiliar, i posteriorment apareix la relació escolar , de joc...
  • Inicialment les TIC poden ser utilitzades com a espai de comunicació audiovisual, manipulades per l’adult, però a mesura que l’alumne va millorant el domini motriu, pot interaccionar i participar més activament.
  • L’ús didàctic de les TIC (concretament les que impliquen l’ús de la imatge i del so) comporta una millora qualitativa de l’ensenyament i una implicació més activa per part dels alumnes.
  • Les TIC poden utilitzar-se per a motivar la comunicació verbal i per reforçar els diferents llenguatges: escrit, matemàtic, plàstic i musical.

Crec que aquest text està molt acertat en els seus comentaris. La millor manera de controlar en quina mesura afecten als menuts es mitjançant la interacció d’adults que plenament conscients poden regular la seva utilització per tal de que aquesta resulte beneficiosa.

Les TIC i el paper del mestre
El mestre a d’ajudar als estudiants a aprendre a aprendre, promoure el seu desenvolupament cognitiu i personal mitjançant activitats centrades en els alumnes i els han d’exigir un processament actiu interdisciplinari per tal que construeixin el seu propi coneixement.

En l’àmbit curricular es concreten aquestos objectius:

  • Domini dels instruments que permeten treballar amb l’ordinador.
  • Adonar-se de:
    La diversitat de tasques que es poden fer amb els mitjans informàtics.
    Els mitjans electrònics possibiliten l’obtenció d’informació.
    Amb l’ordinador ens podem comunicar amb altres persones.

Prèviament el mestre ha de tenir una formació i domini de les TIC.
Després a d’integrar les TIC a les aules tenint present els coneixements previs en TIC que els infants tenen quan entren a l’escola.
Aquesta introducció comporta la reorganització de l’espai i del temps escolar i canvis en la metodologia.

La relació afectiva mestre-alumne. El mestre ha de crear entorns rics i motivadors. Les TIC son un recurs molt motivador.
La relació família-escola. Les TIC ofereixen la possibilitat de comunicar-se d’una manera més global i immediata (webs...).

Les TIC en el treball en equip.
El treball de cicle implica una treball de coordinació i col·laboració i permet incidir en aquests aspectes:

  • El suport entre mestres. Sempre deu haver persones capaces de dinamitzar i donar suport al treball amb les TIC.
  • L’elaboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes. Si el cicle te establerts uns criteris de priorització ens serà molt més fàcil determinar quins recursos poden ser útils i quins hem de discriminar.
  • L’organització del cicle. Com i quan es pot introduir l’ús de les diferents tecnologies, plantejar-se quin treball es pot fer a l’aula d’ordinadors i quin amb els ordinadors de l’aula, si el treball ha de ser en grup gran, petit o individual, determinar quins espais ha d’ocupar el maquinari i la seua distribució...

Tot açò son aspectes que encara que en moltes ocasions passem per alt son de gran importància. Es essencial que tots col·laboren per a que quede clar com va afectar i com es va a distribuir aquest treball amb les TIC. Si açò està present en una comunitat no afecta a un sinó a tots, per tant per obtindre els resultats que un vol deu arribar a uns acords amb la resta de persones que també estan interessades.

viernes, 16 de marzo de 2007

EL IMPACTO DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS

Esta es una reflexión personal sobre el impacto de las nuevas tecnologías en nuestras vidas.
Considero que este es un tema interesante y de cuya importancia muchas personas no somos conscientes. Ahí me incluyo a mi misma porque la finalidad inicial de mis aportaciones es básicamente educativa, ya que esto es un trabajo de clase. Me gustaría resaltar el inicial porque aún así espero y confío en que mi propósito al finalizar las entradas en este blog no sea plenamente cumplir con mi deber como estudiante, si no aprender a valorar un tema de importancia en esta nuestra sociedad y compartir mis opiniones con la gente que tenga gusto en leerlas. Así pues, aprender tanto de mi misma como de las aportaciones de los demás.
Las nuevas tecnologías se estan convirtiendo en un gran producto de consumo. Afectan en mayor o menor medida a toda la sociedad y en consecuencia a todos los ámbitos de esta: sanitario, político, laboral, educativo, en el ámbito del ocio...
Estas, forman parte de nuestras vidas y en la mayoría de los casos no somos conscientes de ello; desde que nos levantamos hasta que nos acostamos un continuo uso de las tecnologías envuelve nuestro que hacer diario, desde algo que nos parece tan simple y cotidiano como el despertador que nos permite levantarnos todas las mañanas a la hora deseada, hasta Internet, un invento impresionante mediante el cual transmitimos y accedemos a todo tipo de información y cubrimos todo tipo de necesidades, desde las mínimas como puede ser las relacionadas con el aspecto lúdico hasta las máximas, como la manera de trabajar y por tanto de ganarse la vida de multitudes de personas. Así pues, engloban muchos aspectos positivos y su progresiva evolución conlleva muchas facilidades. Pero al mismo tiempo, también derivan consecuencias negativas de todo esto, no todo es tan "bonito" como parece. El mundo se ve afectado por este cambio radical que ha sufrido la sociedad. Por ejemplo, durante el desarrollo de una vida como la mía, de estudiante, las TIC generan tal cantidad de comodidades que nos permiten resolver todo tipo dudas y cubrir cualquier tipo de necesidad de manera rápida y efectiva.
Todo esto es una gran fuente de desarrollo de la inteligencia, pero... ¿no deberíamos considerarlo también como un motivo de pasividad y de infravaloración de nuestras posibilidades? Tantas facilidades impiden, bajo mi punto de vista, que las personas podamos ser el centro de las respuestas a nuestras preguntas y que este pase a ser un conjunto de innovaciones tecnológicas. Todo esto genera tal comodidad que provoca un desinterés por parte de las personas de tratar de ser ellos mismos quienes consigan las cosas por su propio pie. Así pues, la inactividad tanto física como mental que surge como consecuencia de estos avances es brutal y nada fructífera.